No ens arriben els cants, hauran mort al poeta

Campanes toquen a mort!

I ara anem seguint camins

De mar i cel

El blau als cims

El so del vent

Plaers divins, país: Diània

Un plor morisc

Que duc ben dins

Paint la fi

Quan cante jo i balla la muntanya

On els bandolers amaguen coses

Que contaven sols a les raboses

Udolaven llops per Malafi

Gaudint les valls en les nits mentiroses

Sentiu la calma, salmorra i vi:

Sublim. Saleu la parla, andalusins

Colliu el fruit, unfleu el pit, pareu taula

Ronda una teulada la quarantamaula

I unes bubotes refrescant-sе per les aigües dеl Pou Clar

Enriallades, sabent-se a casa

Carícies d'esbarzers, de llepó de bassa

Quan jo muiga no ploreu

Balleu a la plaça

I vindrà un temporal

I hauran mort al poeta

I vindran i diran:

"ja no ens arriben el cants"

Correrà riu avall

S'endurà cada lletra

I vindran i diran:

"ara qui ens lleva esta fam?"

S'ompli de lluna

La nit tancada de la vall

Les estrelles són fermall

La séquia un mirall

Que plany i canta un romanç

Dedicat als uelos que se'n van

Barrancs encantats

Serres foradades

Pintures ancestrals

Ballen les aixades

Si tots, com jo, marxem

A la ciutat

Qui parlarà amb les oliveres

Mil·lenàries?

Lluny de les platges

I els titans de formigó

Respira el món a

Les valls de l'interior

Als vells dominis

Del moro dels ulls blaus

Les fonts conten rondalles

A rantelles i gripaus

Pau i amor per als que festegen

Les solsides

Que ploga bé

I no bade les collites

Que continuen estes terres ben vives

Les figues dolces i les flames adormides