Cançó Pòstuma - Intellectual

Sonava el boom, el clap, vibrava el carrer

Olor d'asfalt, records

Un beat de Premier La veu dels barris

Pintant metàfores als quadres

Rimant paisatges, musicant el verb

Vos ho conte

Sis anys morint per un projecte

Consciència neta i actes que sí que són exemples

Perquè el soroll distrau, i ací hem buscat silenci

Respecte per la gent que observa el temple

Cançons rebels i consentides

Res de llepar-nos les velles ferides

Per què conviure amb l'odi quan aquí fora hi ha

Plaers que porten nous punts de partida?

I he corregut i l'he cagada era precís

I he confós vida amb festa, i pasta amb paradís

Ja pare, mireu ací el cadàver despullat

Me'n vaig a la muntanya, el testament signat

I he aprés a callar, viure i oblidar els errors passats

I he perdut papers, i eixa llibertat fa olor a derrota

Per què anava jo a deixar-me portar, o a regalar res

Si som els millors dirigint la tropa?

He treballat amb la pressió del temps

Amb la dicció i amb la paraula adient, és un esforç intens

Sabent, des del principi, que estaria exposat

I és que hi ha goig i benefici, eixe és el pecat

I he perdut algunes amistats

Per tindre la banda que somiava

Ara tinc més temps, no hobbys més cars

Em queda pendent una digna retirada

Es tanca un cicle: victòria

La barca amarradeta, cançons podrint-se a la llibreta

Vos deixe ací el cadàver despullat

El nostre llegat, prim, la faena feta

Jo vos deixe ací un cadàver despullat

La mentira inconfessable i l'ansietat

Les incoherències i els pecats

I he vertit la sang d'un cor que ho demana

I s'escampa com el suc de magrana

Paraules obscenes, conducta immoral

Mai vaig abandonar els bars

Mai tampoc la vida loca

No vam ser mai molt bons cristians

Descans, si he de marxar

Bufa fort el temps per la popa

Vindrà un futur il·lusionant

També vos dic que pararé quan es trenquen les veles

Que a mi no cal que em dediquen esqueles

I que qui vinga darrere que reme, que reme

I ni una excusa, ni un somni incomplit, ni per dir, ni per fer