Desert d'amics, de béns e de senyor

En estrany lloc i en estranya contrada

Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor

Ma voluntat e pensa caitivada

Me trob del tot en mal poder sotsmès

No vei algú que de mé s'haja cura

E soi guardats, enclòs, ferrats e pres

De què en fau grat a ma trista ventura

Eu hai vist temps que no em plasia res;

Ara em content de ço qui em fai tristura

E los grillons lleugers ara preu més

Que en lo passat la bella brodadura

Fortuna vei que ha mostrat son voler

Sus mé, volent que en tal punt vengut sia;

Però no em cur, pus hai fait mon dever

Amb tots los bons que em trob en companyia

Tots aquests mals no em són res de sofrir

En esguard d'u qui al cor me destenta

E em fai tot jorn d'esperança partir:

Com no vei res que ens avanç d'una espenta

En acunçar nostre deslliurament

Deserts d'amics, de béns e de senyor

En estrany lloc i en estranya contrada...