Com una mà

La vida estesa

Al teu davant

A tu es lliurava

Sense malícia

Tot aquell temps

T'havia fet

Com una mà

La vida estesa

Et capbussaves

De ple, turgent

Enmig dels altres

I xop de món

Et veies viu

Vint anys de temps

Que són no res

-diuen els savis-

I aquella mà

Anà tancant-se

Molt lentament

Però obstinada

Retruny ben fort

Allò que abans

En deien ànima

Creure no vol

El que el teu cos

Avui constata

Exasperada

I aïrada

No es resigna;

Espera encara

L'esclat potent

D'aquesta vida

Segura està