Tots jorns aprenc e desaprenc ensemps

E visc e muir e faig d'enuig plaer

Així mateix faig de l'àvol bon temps

E veig sens ulls e sé menys de saber

E no estrenc res e tot lo món abraç

Vol sobre el cel e no em movi de terra

E ço que em fuig incessantment acàs

E em fuig açò que em segueix e m'aferra

No em part d'un lloc e jamés no m'atur

Ço que no cerc ivaçosament trob

Del qui no em fiu me tinc molt per segur

E el baix m'és alt e l'alt me sembla prop

E vaig cercant ço que no es pot trobar

E ferma veig la causa somoguda

E lo fons gorg aigua sus port me par

E ma virtut no em té pro ne m'ajuda

Prenga cascú ço qui millor li és

De mon dit, vers revesat d'escriptura;

E si el mireu al dret e al revés

Traure podreu de l'àvol cas dretura