Andreu, amic, torsimany de metalls

D'on ha vingut la força i la vida

Que retrobem en la teua escultura

Dels ponts del riu i de les pedres velles

Dels clars matins, de la llum dels baladres

Dels teus dos peus de passejades dòcils

Carrers estrets i espais poc metafísics

Tot l'entrellat d'una ciutat difícil

Indiferent i secularment puta

Del llom del gos la majestat domèstica

L'angle feroç de vertical segura

Essencials virginitats remotes

Andreu, amic, torsimany de metalls

Eròtic cast de fusta ben antiga

Arribes tu on la paraula es trenca

De ferro vell i de mesura insigne

-germans de crit- t'he fet aquest poema

Andreu, amic, torsimany de metalls