Captatio benevolentiae - Intellectual

[Lletra de "Captatio benevolentiae"]

Provem d'encaixar en escenes boniques

En ports de diumenge farcits de gavines

En grans sobretaules on els avis canten

En nits vora el foc abraçats a una manta

Es tracta de ser els simpàtics del barri

Els que ballen i ballen fins que els músics parin

I irrompre arrogants lluint les millors gales

En discos, amb dones, amb feines estables

I, a vegades, ens en sortim

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim

I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim

Busquem quedar bé en el retaule magnífic

Dels que van pel món amb posat monolític

I afronten la vida mirant-la a la cara

I un dia, contents, compren flors a sa mare

Intentem trampejar per ser persones dignes

El pare modèlic que volen les filles

El de la veu greu, el de la mà forta

Que paga un vermut i que arregla una porta

I després tancar els ulls i sentir el món en calma

Hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre

Havent enllestit un gran epitafi

Que arranqui somriures a tots els que passin

I, a vegades, ens en sortim

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim

I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim

I, a vegades, ens en sortim

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim

I, a vegades, se'ns baixa la Verge i de sobte ens revela que ens en sortim

I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic

Tot fent evident, que per un moment, ens en sortim