Com un àngel s'abraona, amb veu forta un so tallant

I de sobte malaurances, de la lluna al sol llampant

Un mirall que tot emmarca, mentre parla el món de mal

Decapita l'esperança, tot i encendre allò mortal

La nit, caliu d’engany

La fredor del dia espanta

No és plor, eterna imatge

No defugen ser un instant

Rancuniosa fins fer mal

Obre portes i n’amaga

És a dins, el meu esglai

Destriant del foc unes poques brases

Remuntant el vol com una au que s’alça

Sorgir d'un lloc on les pors no maten

Revifant el món

Rendit, de nit, l'alè d'un son

Temences soterrades per ombres del demà

Encerclant a crits la calma

Rendit, de nit l'esglai s'atura

Que rodi el món i torni al born, no m'espanta

L'esglai ressona dins el cor

El meu esglai