Un sentiment perdura i deixa escrit en el paper

Com cremava aquell ser que em bategava baix la pell

Un sentiment perdura i deixa escrit en el paper

Les últimes paraules d'un somni que no va ser

He travessat paratges plens d'espines i fronteres

He pujat al cim més alt buscant la força que tu em deies

He enderrocat corasses per fer front als meus problemes

Reconèixer les paraules i superar les errades

I amb el pit a cor obert, escric la història d'un poeta

Que a través d'aquesta escletxa, feia brillar aquesta lletra

I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents

Afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent

I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents

Afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent

Un nen que fuig, de matinada

Cercant l'essència de cada petjada

Deixant enrere aquell temps, a contracorrent

Sentint que la vida escapava

I ara que tot ha canviat

Resulta senzill el que era complicat

Tingues present tot allò que has guanyat

I resol els dubtes que tant t'amoïnaven

I no vull tornar-me a trobar sol

No vull més paratges tan desèrtics

Vull ser lliure i poder aixecar el vol

Escalant aquesta vida sense vèrtic

I amb els ulls al descobert, veig un camí sense meta

Són senders desconeguts, d'una història que ens inquieta

I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents

Afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent

I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents

Afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent

Viure al natural, dins d'un paratge artificial

Tantes coses que ens vam perdre per no voler fer-nos mal

Tantes senyals ignorades pel costum de ser normals

Tant és perdre com guanyar, mentre es pugui avançar

I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents

Afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent

I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents

Afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent