Et vas enlairar i vas volar molt més enllà
Per sobre de les muntanyes i dels núvols vas marxar
Paratge del silenci i espai de la immensitat
On vas trobar les estrelles i allí dalt et vas quedar
Temps a contracorrent i la lluna va creixent
Tu volant com les onades i nedant com els ocells
Com la brisa del vent, que bufava per Ponent
Jo t’espero aquí mentre la lluna plena em va absorbent
Des dе que has faltat a mi la pluja m’ha ofegat
Un cel gris quе ara plorava i a mi em provoca ansietat
Escriu-me raons i si us plau dona’m els motius
Que et van fer obrir les ales i fugir del nostre niu
I era un dia d’estiu on el sol pegava fort
On la vida era inestable i en tu hi buscava el comfort
Masses són les nits en les que hem quedo jo a les fosques
Treballant en la persona per completar el trencaclosques
I després de tant temps, ja m’he anat acostumant
A dormir amb la llumeta de la taula mig cremant
He baixat dels núvols i he mirat de conscienciar la meva ment
Que encara estima i ha d’aprendre a valorar
Quantes són les nits que per tu jo he d’esperar?
Porto mil dies comptant per tu les estrelles que hi ha!
En trobo una que brilla, que brilla molt més enllà
Diga’m que algun dia quan no miri la faràs baixar!
Quantes són les nits que per tu jo he d’esperar?
Porto mil dies comptant per tu les estrelles que hi ha!
En trobo una que brilla, que brilla molt més enllà
Diga’m que algun dia quan no miri la faràs baixar!
Em centro en un rellotge que per molt que vulgui jo
Les agulles no canvien de sentit i sento por
Per una amargor que em menja en perdre la noció
D’aquells moments tan tendres que escrivia en un racó
Segueixo pensant i escrivint en un paper
Mentre la pluja pinta trista les mil cares del carrer
Els records i memòries que em deixaven sense alè
I ara es queden en un full amb un poema a mig refer
Vas fugir com l’aire quan el temps es va desfer
Vas trobar la solució per escapar-te del no res
Pujo cada dia per anar a trobar la lluna
I quan jo li parlo de nosaltres se’n va en un tres i no res
I després de tant temps, ja m’he anat acostumant
A dormir amb la llumeta de la taula mig cremant
He baixat dels núvols i he mirat de conscienciar la meva ment
Que encara estima i ha d’aprendre a valorar
Quantes són les nits que per tu jo he d’esperar?
Porto mil dies comptant per tu les estrelles que hi ha!
En trobo una que brilla, que brilla molt més enllà
Diga’m que algun dia quan no miri la faràs baixar!
Quantes són les nits que per tu jo he d’esperar?
Porto mil dies comptant per tu les estrelles que hi ha!
En trobo una que brilla, que brilla molt més enllà
Diga’m que algun dia quan no miri la faràs baixar!
Et tinc molt present, segueixo veient
Les penes amb ritmes aquí estem desfent
La penya corrent, veniu si voleu
Les nits memorables on tot va creixent
Si es que és evident, autosuficient
De dia escrivint, relaxa la ment
Mentalitat que invita a compartir-ho amb la gent!
Quantes són les nits que per tu jo he d’esperar?
Porto mil dies comptant per tu les estrelles que hi ha!
En trobo una que brilla, que brilla molt més enllà
Diga’m que algun dia quan no miri la faràs baixar!
Quantes són les nits que per tu jo he d’esperar?
Porto mil dies comptant per tu les estrelles que hi ha!
En trobo una que brilla, que brilla molt més enllà
Diga’m que algun dia quan no miri la faràs baixar!