I, de cop, va entendre-ho tot:

Les idees, les antípodes i el nord

Un eclipsi tan distant

A la calma d'una tassa, fumejant

Descrivia altres llocs

Amb detalls tan clars que fins i tot en sento el so

I els podia imaginar

A les línies de la mà

Tant se val si era fàcil o innocent

Si la força era l’òptima pel vent

Si a la nit els cometes tenen son

Si vivim tan lluny del punt de no-retorn

I de cop va encendre-ho tot

Va deixar quatre paraules dins d'un pot

I la resta dels presents

Discutien sobre màquines del temps

Escrivia un punt de més

O la fórmula precisa per no pensar en res

Una gota en un bassal

Que s'evapora en vertical

Tant se val si era fàcil o innocent

Si la força era l’òptima pel vent

Si a la nit els cometes tenen son

Si vivim tan lluny del punt de no-retorn

Tant se val si la línia es dilueix

Si hi ha algun pis més amunt o no existeix

Si hi ha matins de diumenge a un altre lloc

Si érem part de res o potser part de tot

Si a la nit els cometes tenen son

Si vivim tan lluny del punt de no-retorn